La recerca al voltant d’un enginy grec trobat al fons del mar l’any 1901 revela ara que es tracta d’un complex aparell capaç d’extraordinaris càlculs i prediccions.
La notícia en català a Vilaweb
i en anglès i amb detallades explicacions
en aquest documental de la revista Nature.
El British Museum de Londres exposa
el vessant militar d’aquest emperador.
“The recreation of the ancient Greek ship Argo,
the vessel used by Jason and his Argonauts
on the quest for the ‘golden fleece’
sails in the canal of Korinthos,
some 83 km west of Athens on 2 July 2008.
The 50-oar vesssel
crewed from all 27 European Union member countries
is going to sail to Venice.”
Consulteu la font i veieu les fotografies.
Tots els alumnes de llengües clàssiques de l’IES Gorgs
que s’examinaven de les PAU aquest any han aprovat.
Tots han aprovat els exàmens de llatí i de grec.
La nota mitjana dels 8 alumnes
que s’han examinat de llatí és un 6,375.
I la nota mitjana dels 4 alumnes
que s’han examinat de grec és un 7,25.
Ells i nosaltres n’estem molt contents.
Enhorabona!
La iniciativa d’un multimilionari podria aconseguir-ho?
És necessari? És convenient? És un deure històric?
dimecres, 27 de febrer de 2008
“… la restauració del pont del Diable, un dels monuments de Tàrraco declarat patrimoni mundial, tindrà una subvenció d’1,5 milions, una quantitat que representa un 75% del cost total d’aquest projecte que ha de «posar en valor» l’aqüeducte romà i també el seu entorn natural. «És una gran notícia per al patrimoni de Tarragona», va dir l’alcalde.

+ La vegetació malmet l’estructura del pont del Diable. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ |
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, es mostraven ahir molt satisfets per haver aconseguit un ajut d’1.505.674 euros per a la restauració del pont del Diable ja que, tot i que habitualment l’1% cultural finança la meitat del pressupost dels projectes presentats, en aquesta ocasió la subvenció atorgada és d’un 75%. La resta, fins a arribar als 2.007.566 euros que costa la restauració de l’aqüeducte romà, l’ha de finançar l’Ajuntament, «encara que sigui buscant diners sota les pedres», va dir ahir Rosell. (…)
El projecte de recuperació del monument romà és una herència de l’anterior govern, tot i que finalment no es van rebre els ajuts promesos i l’actuació havia quedat en «stand-by des de feia temps», segons va recordar l’alcalde de Tarragona. Ara el projecte, que s’ha modificat, es podrà tirar endavant gràcies a aquest ajut de l’1% cultural, que es concedirà en quatre plurianualitats. L’actuació no només preveu la restauració de l’aqüeducte de les Ferreres, sinó també el seu entorn natural i paisatgístic, que ocupa una superfície de més de 35 hectàrees.
En els darrers anys ja s’han dut a terme algunes actuacions per convertir aquest espai en un parc ecohistòric, com ara la rehabilitació de la casa del guarda (que és el punt de recepció dels visitants en aquest monument declarat patrimoni mundial) i els jardins romàntics, la neteja del bosc i la senyalització d’itineraris de natura i patrimoni, a més de crear una oferta de guies i monitors per a les activitats lúdiques i cultural.
Ara, en el nou projecte es preveu, en una primera fase, incidir en la rehabilitació estricta i la museïtzació de l’aqüeducte, molt malmès en algunes parts i afectat per «líquens i males herbes que es posen a les juntes de les pedres i les malmeten», segons la regidora Rosa Rosell, que va explicar que fins i tot es plantegen «tornar a fer passar aigua pel pont del Diable», de manera que el visitant conegués el funcionament de la hidràulica romana i l’enginyeria civil romana. En una segona fase, s’intervindrà en l’entorn del monument, per potenciar la gran riquesa natural d’aquest espai.”
[Vegeu la notícia íntegra a El Punt Digital.]
Una obra a conèixer,
mentre que el ja conegut
Diccionario de mitología griega y romana
de Pierre Grimal
acaba d’aparèixer en versió catalana.
Una activitat del portal Labyrinthus
sobre la cosmogonia i la genealogia de les divinitats.
Pareu molta atenció perquè s’han de fer servir
els noms romans!
I no ho és, ni de bon tros, l’ús del pronom relatiu.
Comproveu-ho vosaltres mateixos fent aquesta activitat relacionada amb el pronom relatiu grec.
Va succeir a l’inici de la Guerra del Peloponnès.
Si no s’hagués produït, potser les coses els haurien anat d’una altra manera als atenesos en la guerra.
L’historiador Tucídides, que va viure els esdeveniments,
la descriu així.